Roig sang, un avió militar tirant una clau de llibertat sobre Iraq i un xiquet que pregunta per son pare són alguns dels dibuixos de la caiguda de Bagdad el 9 d'abril, des del punt de vista de xiquets iraquians, que s'exposen a Nova York.
Al llarg del mes de juny els alumnes de l'escola primària Al-Asail, a Bagdad, van dibuixar el que van viure quan van caure les bombes nord-americanes sobre Iraq. Els dibuixos, dominats per imatges de destrucció, traduïxen els sentiments dels xiquets cap a Estats Units, unes vegades proamericans i altres hostils a EUA.
L'exposició reunix 76 d'estos dibuixos en la galeria Puffin Room, en el barri del Soho, davall el títol 'Impactats i estupefactes'.
En un dels dibuixos, un helicòpter militar i un carro d'assalt obrin foc sobre una praderia amb arbres davall la qual es llig : 'No som culpables'.
Una altra, al contrari, exposa un arc-iris que unix dos cares somrients davall les banderes nord-americà i iraquià.
Alguns dissenys porten clarament propaganda iraquiana, representant carros d'assalt amb banderes amb l'estrela de David que obrin foc en els carrers de Bagdad.
Un dels dibuixos més impactants mostra un riu amb la inscripció 'Tigris' i amb ones rojos davall ombrius núvols.
La idea de l'exposició va sorgir en una conversació entre el propietari de la galeria, Carl Rosenstein, i el realitzador independent Patrick Dillon.
Setge de la galeria, exposició "Impactats i estupefactes" www.puffinroom.org/iraq/menu.html
Simplement cal saber que aquestos xiquets son els pares del futur d'aquesta terra no tant llunyana... Els pares del futur d'un país construït sobre rius de sang... Quin paper ha d'assolir l'escola davant realitats tant dolentes i salvatgement dures? Espere les vostres sàvies i altruïstes aportacions.
4 comentaris:
Irak es un país con toda la infraestructura asistencial pública (lo poco que hubiera o hubiese)totalmente derruida; su dictador fue asesinado por sus antiguos amigos, los museos saqueados y su sociedad marcada a hierro y fuego por los continuados atentados que, a modo de goteo mortal, se cobran la vida de miles de iraquies inocentes todos los días. La verdad es que el papel que debe asumir el sistema educativo en estos momentos es muy difícil de perfilar; son momentos en los que el único, y más importante objetivo que tiene la educación en Irak es simplemente... seguir en pie a toda consta. Es decir, mantener una mínima estructura que permita educar en democracia (en las zonas en las que no este muy presente la lucha cainita entre sunnis y chiies)a estas nuevas generaciones que han de regenerar el país en democracia. Espero no haberte aburrido. Gracias Dani.
Como bien dice Francisco, las escuelas ya tienen bastante con mantenerse en pie. Considero necesario educar en la afectividad, que estos niños se sientan queridos para no caer el día de mañana en la ley del Talión (ojo por ojo, diente por diente). Y por supuesto, la capacidad crítica...
Como se puede inculcar a esos niños en la escuela valores como la tolerancia, el respeto, la amistad, la afectividad, si al salir a la calle se encuentran con coches bomba, el ejercito americano paseando con sus tanques, viendo pasar ambulàncias que llevan cuerpos sin vida, la desesperanción de la población y la de su propia familia ante una situación insostenible. Donde el niño entra en conflicto entre aquello que ve fuera de la escuela y lo que le enseñan dentro de ella.
Pueden y deben educar a los niños en los valores anteriormente mencionados, pero todo ello debe ser apollado por la sociedad y la família, para conseguir un futuro en el que no deban escuchar más explosiones ni tanques levantando el asfalto por sus calles. Un abrazo Dani
Després d'haver llegit aquest comentari cal fer una reflexió civilitzadora. Tots sabem les greus conseqüències que duen les guerres, però més si cap al col•lectiu infantil.Aquests pateixen en gran mesura els 'errors' de les persones que governen i que fan que dia rere dia siguem més dèbils davant aquestes situacions amb les quals tots ens sentim impotents. Diré que mai haurem de deixar de costat a aquestes persones que seran el futur de la humanitat i que defendran els seus drets i creences, mai hauran de rendise davant les mans d'eixos èssers manipulatius,intentant per sempre olvidar el seu pasat 'inolvidable'. Enhorabona pel blog Dani.
Pauet
Publica un comentari a l'entrada