Ací us passe la traducció del video (encara que les preguntes son molt fàcils i estic segur que amb tans anys a l'acadèmia d'anglés no hagueren necessitat de cap mena de traducció per la meva part).
(periodista) Tu descrius la "Shahada" com algo meravellós.
(P) Creus que realment es bonic?
(xiqueta 1) Shahada és una cosa molt bonica.
Tot el món anhela la Shahada.
(Xiqueta 1) Qué cosa hi hauria millor que anar al Paradís?
(Perio) Però... que és millor... la pau i els ple drets per als Palestins o la Shahada?
(xiq 1) La Shahada.
Aconseguiré els meus drets una vegada haja aconseguit ser un "Shahid" (un mártir)
No serem xiquets per sempre.
(perio) Molt bé Yussra, estàs d'acord amb el que s'ha dit?
(Xiq 2) Per suposat que la Shahada es una cosa bona.
Nosaltres no valorem aquest món, nosaltres volem l'altra vida, la del més enllà.
Realment per a nosaltres l'unica etapa profitosa és la que succeix en el més enllà.
Tots els joves Palestins, al contrari que altres joves, estem certament enutjats, per això escullen la Shahada.
(Perio) Realment estimes la mort?
(Xiq 2) La mort no és sinònim de Shahada.
(Perio) No, vull dir la absència després de la mort, l'absència física, estimes la mort?
(Xiq 2) Òbviament cap xiquet estima la mort.
Els xiquets palestins han adoptat el concepte de que això és Shahada.
Creuen que la Shahada és molt bona.
Cadascun dels xiquets palestins que tinguen 12 anys pensa: O Déu meu, m'agradaria convertir-me en "Shahid" (mártir).
Aquesta és una realiat que està succeint a un territori que no estarà a més de tres hores i mitja de vol des d'Alacant. Una realitat que, tràgicament, l'hem encuadrada dintre de "notícies de l'informatiu del dinar"; per que, lementablement, seguixen portant-nos crues que la dels xiquets a la Palestina ocupada ilegalment per Israel.
Espere ansiós les vostres respostes i valoracions... com a futurs mestres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola Dani, el tema del que parles m'ha regirat l'estómac i m'ha recordat un llibre que es diu Vita Brevis de Jostein Gaarder, (l'autor del famós Món de Sofia, no la infanta...) En realitat és la recreació d'una carta que va enviar Floria,a Sant Agustí, amb el qual va tindre un fill. (Això l'església no el reconeix, està clar...) Al text li reprotxa haver-la abandonada, a ella, i al fill que tenen en comú, el critica per substituir el vertader amor, (la família) per un desconegut, el diví. És una cr´tica a la repressió de la religió, una reivindicació d'allò que tant sols ens pertany, la nostra vida. Per què el paradís el creem nosaltres, dia a dia. Després de la mort no sabem que hi ha, per sort, o per desgràcia...
Els xiquets educats en la "Shahada", com Agustí paguen un preu massa car per ser sants...
A causa de les nombroses vegades que he vist reportatges sobre esta barbaritat i "preassassinat" de xiquets, el meu estómac s'ha acostumat a esquivar problemes com el que li ha sorgit a Isa.
Esta catàstrofe humana, genocidi infantil preescrit, ... es podria definir de mil maneres i cap d'elles contemplaria ni un sol adjectiu positiu, és un clar atemptat a la llibertat d'elecció per part del ser humà, i més encara si és possible per tractar-se d'uns xiquets.
A estos li'ls inculca una visió de la vida en què no tenen possibilitat de poder disfrutar de tot com els oferix de meravellós la vida i si li'ls oferix un camí cap a la preparació de la mort.
Molta gent sabrà que és un fet denunciat, altres no el sabran, i molts ni tan sols han escoltat mencionar este succés. Este l'últim podríem qualificar-lo de greu, però al meu mode de veure és més aberrant encara que no s'hagen pres mesures respecte d'això des d'una via diplomàtica o almenys no tenim constatació d'això.
Açí tenim un exemple més de com utilitzar la fe con a ferramenta de lluita, com un arma perillosisima. Des de xicotets els xiquets creixen desitjant arribar al parais. Fa temps vaig escoltar la rao per la qual existeixen els martirs, els que lluiten per a la Yihad, o com es diu a occident, la guerra santa. Diuen que quan deixen la vida terrenal, la seua ànima camina fins arribar a un pont colgant que travessa un gran precipici.Al final d'aquest pont es troba el parais, però si han sigut males persones al creuar el pont cauran al precipici on es troba l'infern. Doncs la manera de no pasar per el pont es morir per la Yihad, asegurant d'aquesta manera el seu pas cap a al parais.
No recorde be on vaig llegir tot el que he contat, aleshores si algu ho sap m'agradiria que comentara si es veritat o no. Una abraçada Dani.
Publica un comentari a l'entrada